El camí a l’escola: 20 històries reals que ensenyen a valorar l’educació

Tots els infants del món tenen dret a anar a l’escola i a rebre educació. Tot i així, aquest dret bàsic encara no és una realitat universal.

Cada dia, milers de nens i nenes d’arreu del planeta han d’afrontar trajectes llargs i arriscats només per arribar anar a l’escola. Travessen rius, creuen deserts, suporten condicions extremes o caminen durant hores, i ho fan amb esforç i coratge, guiats per l’esperança d’un futur millor.

En aquest article trobaràs un recull de vídeos que mostren aquestes històries reals. Relats que ens parlen de la força de voluntat i la determinació d’uns infants que, malgrat totes les adversitats, mai renuncien al seu dret d’aprendre. Autèntics herois quotidians que ens recorden el gran valor de l’educació.

Compartir aquests vídeos amb els alumnes és molt més que veure imatges colpidores: és donar-los l’oportunitat de prendre consciència de les desigualtats que existeixen al món i de les grans dificultats que molts infants i joves han d’afrontar per anar a l’escola. Aquesta mirada els convida a comparar la seva realitat amb la d’altres infants, a desenvolupar empatia i a entendre que anar a l’escola o a l’institut no és una obligació feixuga, sinó un privilegi immens.

Reflexionar junts sobre aquestes vivències pot ajudar-los a valorar més l’educació, a aprofitar-la amb responsabilitat i a entendre que és la millor eina per créixer, aprendre i esdevenir millors persones.A més, la visualització d’aquests vídeos pot esdevenir el punt de partida de converses molt enriquidores a l’aula, que convidin a pensar, compartir opinions i construir valors de manera col·lectiva.

Com deia Nelson Mandela, «l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món». Vetllem perquè tots els infants i joves puguin gaudir d’aquest dret i esdevinguin adults capaços de transformar el futur.

Espero que el recull de vídeos et sigui útil per treballar amb els teus alumnes 😉

Recull de vídeos

En aquest apartat trobaràs un recull de vídeos que mostren les dificultats i els reptes que molts infants del món han d’afrontar per arribar a l’escola cada dia.

• Un camí perillós per anar a l’escola. InfoK

Per anar a l’escola, un grup de nens d’Indonèsia, un país que trobem entre Àsia i Oceania, han de passar mig penjats per un pont que s’aguanta pels pèls. La setmana passada va ploure tant que el riu va créixer i es va emportar bona part de l’estructura.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela BOLIVIA

Al Valle de Yungas, a Bolívia, els infants han d’afrontar rutes extremes per arribar a l’escola. L’Elmer, de set anys, travessa un barranc de més de 200 metres de profunditat mitjançant una tirolina casolana, mentre que les germanes Helen i Mariela recorren llargues hores entre la selva i les muntanyes, sovint amb por, gana i cansament. Malgrat els riscos i les dificultats, tots ells comparteixen la mateixa esperança: que l’educació els obri les portes a un futur millor lluny de l’aïllament i la pobresa.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela HIMALAYA

Al remot Himàlaia indi, el petit Motup de deu anys i la seva família han de recórrer dues vegades l’any el Chadar, un camí de gel que travessa un riu glaçat i inestable per poder arribar a l’escola interna de Leh. Guiats pel pare, Latak, avancen entre esquerdes al gel, riscos d’allaus i temperatures extremes de -30 °C, fins i tot reptant per franges estretes de roques i gel. El viatge, que dura quatre dies, posa constantment en perill les seves vides, però la família assumeix aquests riscos perquè saben que l’educació és l’única oportunitat perquè els fills tinguin un futur millor.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela MÉXICO

A la Sierra Madre Occidental, al nord-oest de Mèxic, nens com en Lorenzo, de sis anys, i les germanes Teresa, Ángela i Filomena afronten rutes plenes de perills per arribar a l’escola. Han de superar forts desnivells, caminar per senders estrets vora barrancs, travessar rierols i escalar roques lliscants, un viatge que pot durar fins a quatre hores. Malgrat el risc constant i la pobresa que marca les seves vides, aquests infants assumeixen el camí amb l’esperança que l’educació els obri les portes a un futur millor.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela PERÚ

Al llac Titicaca, el petit Vidal, del poble Uro, combina cada matí les tasques de pesca amb el llarg viatge fins a l’escola. Viu en illes flotants fetes de totora, que la seva comunitat construeix i renova cada pocs anys segons la tradició ancestral. Després de remar durant tres hores entre les aigües del llac, arriba finalment a l’escola on aprèn a llegir i escriure, i a més del seu idioma nadiu, el pukina, estudia també el castellà, clau per obrir-se a noves oportunitats i aspirar a un futur millor.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela MONGOLIA

Al nord de Mongòlia, infants nòmades com en Tuguldur, de 10 anys, i la Delgertsetseg, de 12, afronten rutes extremes per arribar a l’escola enmig de l’hivern. Ell ha de creuar sol, a cavall, el riu Tunkhel glaçat, on qualsevol error podria fer-lo caure a les aigües gelades; ella recorre quilòmetres amb el seu pare en moto, tot i la prohibició policial pel risc de lliscades sobre la neu i el gel. Amb temperatures de fins a -30 °C, aquests nens viuen cada trajecte com una prova de resistència, però mantenen intacta la seva il·lusió d’aprendre i l’esperança que l’arribada de la primavera faci el camí més segur.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela FILIPINAS

A Madibago, al sud de les Filipines, els nens i nenes han d’afrontar un dels trajectes més perillosos del món per arribar a l’escola. Sense recursos per pagar un transport, com l’Aible, d’onze anys, es veuen obligats a creuar la selva i escalar el Pam-Pang, una paret gairebé vertical coberta de roques, molsa i arrels. Les pluges sobtades fan el camí encara més relliscós i arriscat, però aquests infants continuen assumint el perill cada dia amb l’esperança que l’educació els permeti trencar el cercle de la pobresa i aconseguir un futur millor.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela NICARAGUA

A la costa est de Nicaragua, tres germanes de cinc, set i nou anys —Julia, Yulissa i Kenya— remen cada matí amb una canoa plena de forats pel cabalós riu Escondido, esquivant serps i corrents que podrien enfonsar-la en qualsevol moment. Altres companys, com en Greyven, d’onze anys, han de creuar la selva i travessar zones conegudes com a “camp de serps”, on habiten corals i boes constrictor. Tant per aigua com per terra, el camí fins a la petita escola de San Mariano és ple de perills que posen en risc les seves vides, però aquests infants hi fan front cada dia amb l’esperança que l’educació els permeti somiar amb un futur millor.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela KENIA

A la sabana de Kènia, els infants masai del poble de Kasiole, com en Moseka de vuit anys, han de recórrer cada dia fins a 10 quilòmetres entre calor extrema i perills constants per arribar a l’escola més propera. Abans de sortir, en Moseka vigila el bestiar de nit, i després camina sense aigua per una ruta que travessa territoris amb elefants, lleopards i altres animals salvatges. Malgrat la por i les dificultats, aquests nens afronten el llarg trajecte amb coratge, convençuts que l’educació és la seva millor oportunitat per aspirar a un futur diferent.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela COLOMBIA

Al nord de Colòmbia, a la regió del Bajo Cauca, infants com la Kendys i en Juan, de deu anys, han d’afrontar diàriament rutes plenes de perills per arribar a l’escola. Alguns creuen ponts improvisats a punt d’ensorrar-se, d’altres naveguen en canoes inestables i travessen camins enfangats sota una calor sufocant i una humitat extrema. Malgrat el risc constant, aquests nens assumeixen el viatge amb esperança, convençuts que l’educació és la seva millor oportunitat per escapar de la pobresa i fer realitat els seus somnis.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela PAPUA NUEVA GUINEA

A Papua Nova Guinea, en Junior i la seva cosina Ruth, de vuit anys, han de recórrer un trajecte extraordinàriament llarg i perillós per arribar a l’escola: cinc dies de viatge a través de la selva tropical, travessant rius infestats de serps i pujades escarpades. El seu pare els acompanya en aquesta ruta de més de cent quilòmetres, on el gran riu Takali representa el repte més temut, ja que s’ha emportat la vida de molts que han intentat creuar-lo. Tot i els riscos, aquests infants assumeixen l’aventura perquè saben que l’educació és la seva porta d’entrada a un futur millor.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela NEPAL

Al poble de muntanya de Kumpur, al Nepal, els infants han de recórrer cada dia camins escarpats i creuar rius perillosos per arribar a l’escola situada al vall. Les seves famílies viuen en una regió remota i sense serveis bàsics, on durant segles han sobreviscut amb el bestiar i l’agricultura de subsistència. Tot i dubtar sovint si el risc del trajecte compensa, els pares continuen enviant els fills a l’escola, convençuts que l’educació és l’única oportunitat per oferir-los un futur millor que el del seu aïllat poble.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela RUSIA

A Oimiakón, el poble habitat més fred del món, els infants com l’Aljosha de vuit anys afronten cada dia temperatures que arriben fins als -65 °C per assistir a l’escola. En aquest indret remot de Iakútia, la vida sense aigua corrent ni calefacció és una lluita constant contra el fred extrem. Abans d’anar a classe, les famílies fonen blocs de gel per obtenir aigua i vesteixen els nens amb múltiples capes de roba tradicional. El camí fins a l’escola, de només dos quilòmetres, es converteix en una cursa ràpida per evitar el congelament, enmig d’un paisatge on fins i tot el bestiar necessita proteccions especials per sobreviure. Per als infants, l’aula és més que un lloc d’aprenentatge: és un refugi temporal davant les condicions més gèlides del planeta.

• Caminos más Peligrosos a la Escuela ETIOPÍA

Al desert de Danakil, al nord-est d’Etiòpia, els infants de la tribu Afar, com la Looita i la Khadiga, recorren cada dia quilòmetres sota temperatures extremes que poden superar els 50 °C per arribar a l’escola. Sense ombra ni aigua i exposats a tempestes de sorra, el camí esdevé una prova de resistència per a nens i nenes molt petits. Després de classe, encara han d’ajudar a casa: els més joves cavant pous i els grans, com en Mohammed, treballant a les mines de sal per contribuir a la supervivència de la família. Tot i viure en un dels llocs més inhòspits del planeta, mantenen l’esperança que l’educació els permeti, algun dia, no només sobreviure, sinó viure amb dignitat.

• De camí cap a l’escola. Unesco

Per a alguns nens, anar a l’escola representa tot just un passeig a la volta de la cantonada. Per a altres, significa afrontar deserts, rius, aigües gelades o contextos urbans perillosos. UNESCO, VEOLIA TRANSDEV i SIPA PRESS han unit les seves forces en un projecte comú per crear aquesta exposició fotogràfica dedicada als nens de tot el món que, de camí a l’escola, fan front a autèntics desafiaments, de vegades fins al punt de posar en risc la seva integritat personal, per obtenir una educació que pugui ajudar-los a millorar les seves vides.

També et recomano que visualitzis amb els infants el documental «Camí a l’escola«. Una lliçó de vida i esperança.

Conclusió

Cal seguir treballant perquè anar a l’escola i l’institut sigui una realitat per a tots els infants i joves del món. Però també cal fer adonar als nostres alumnes que ells tenen la gran sort de viure en un lloc on l’escolarització és obligatòria i accessible. Precisament aquesta obligació fa que, de vegades, no prenguin consciència del privilegi immens que això representa.

És fonamental ajudar-los a prendre consciència de com d’afortunats són i de la responsabilitat que tenen d’aprofitar aquesta oportunitat. L’educació no és només assistir a classe, sinó que és l’eina que els permet aprendre, créixer i millorar com a persones. És el que els obre les portes a fer realitat els seus somnis i a contribuir a un món més just i millor per a tothom. Cal que els nostres alumnes entenguin que disposar d’aquest dret és un tresor i que depèn d’ells aprofitar-lo amb il·lusió, esforç i responsabilitat.

Espero que aquest article et sigui útil 😉

Et convido a visualitzar els vídeos amb els teus alumnes 😊