En els centres educatius ens trobem a les aules amb alumnat que presenta dificultats de regulació de la conducta que genera molts dubtes, dificultats i patiment en la comunitat educativa.
Entendre aquestes dificultats és el primer pas per atendre les necessitats d’aquests alumnes. Dissenyar una resposta educativa a aquestes situacions que es donen a l’aula no és fàcil. Com a docents ens pot fer sentir preocupats, desbordats i impotents perquè no sabem com donar-hi resposta.
Aquest article ha estat escrit per l’Òscar Puigardeu, el coordinador del CRETDIC Barcelona.
En aquest article l’Òscar respon les preguntes següents:
- Quines característiques i necessitats presenten els alumnes amb dificultats de regulació de la conducta?
- Quines estratègies organitzatives i metodològiques faciliten l’atenció de les necessitats de l’alumnat?
- Com podem afavorir la inclusió de l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta?
- Com podem prevenir i intervenir en situacions de crisi d’agitació?
- Quan és necessari demanar la intervenció dels serveis d’emergència?
- Quin treball en xarxa podem dur a terme per atendre a l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta?
- Com podem atendre a les famílies de l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta?
- Quina tasca fa el CRETDIC?
- Com podem sol·licitar suport per part del CRETDIC?
Aquest article vol ser una guia per entendre millor les necessitats de l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta i oferir orientacions pràctiques per afavorir la seva inclusió en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i respectuós.
Esperem que l’article us sigui útil 😉
Índex
Quines característiques i necessitats presenten els alumnes amb dificultats de regulació de la conducta?
La regulació de la conducta és una habilitat evolutiva que requereix el desenvolupament d’habilitats cognitives, emocionals i socials, així com un aprenentatge continu. És esperable que al llarg de la infància i l’adolescència apareguin dificultats en aquest procés, però alguns alumnes presenten dificultats més intenses i persistents, associades sovint a trastorns del desenvolupament o de la conducta.
Aquests infants i joves poden mostrar:
- Dificultat per adaptar-se a les normes i rutines escolars.
- Respostes impulsives o desproporcionades davant situacions de frustració.
- Episodis de desregulació emocional que poden derivar en conductes disruptives o fins i tot de risc.
- Necessitat d’un major suport per establir vincles positius amb companys i docents.
Per tant, les seves necessitats educatives inclouen entorns segurs, previsibles i estructurats, estratègies d’autoregulació emocional, un acompanyament personalitzat i el suport constant d’adults referents que els ajudin a avançar en el seu procés d’aprenentatge i convivència.
Quines estratègies organitzatives i metodològiques faciliten l’atenció de les necessitats de l’alumnat?
Per atendre aquests alumnes de manera inclusiva, els centres poden adoptar mesures com:
- Organització de l’entorn: espais flexibles i segurs, rutines clares i anticipació dels canvis.
- Estratègies preventives: detecció d’indicadors de risc, identificació de situacions que generen malestar i planificació de mesures de contenció ambiental i emocional.
- Metodologies actives i personalitzades: tasques ajustades a les capacitats de cada alumne/a, foment de l’èxit i reforç positiu per millorar l’autoestima i l’autoregulació.
- Protocols d’actuació en situacions de crisi: establir circuits de comunicació, estratègies de contenció verbal i, només de manera excepcional i proporcional, contenció física.
- Presència d’un adult referent: vincle estable amb professionals del centre que actuïn com a figures de seguretat i confiança.
Com podem afavorir la inclusió de l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta?
La inclusió no només implica que aquests alumnes puguin assistir al centre, sinó que se sentin part de la comunitat educativa. Per aconseguir-ho:
- Cal sensibilitzar el grup classe i treballar valors com l’empatia, la tolerància i la cooperació.
- Incorporar programes de desenvolupament socioemocional i habilitats socials.
- Promoure espais de participació i responsabilitat que permetin a l’alumnat sentir-se útil i reconegut.
- Fomentar la cultura del centre com a comunitat de suport, on la convivència es basa en la prevenció, la reparació del dany i la restauració dels vincles.
Com podem prevenir i intervenir en situacions de crisi d’agitació?
Les crisis no acostumen a aparèixer de sobte: solen estar precedides d’indicadors que permeten actuar a temps. Per això és fonamental establir mesures de prevenció i protocols clars d’actuació dins del centre.
Algunes orientacions pràctiques són:
- Identificar factors protectors: activitats, espais o tasques que donen seguretat a l’alumne/a i redueixen el risc de desregulació.
- Detectar factors de risc: transicions, soroll, tasques massa complexes o conflictes que poden generar malestar.
- Reconèixer signes previs: nerviosisme, irritabilitat, augment del to de veu o conductes repetitives que alerten d’una possible crisi.
- Establir un circuit de comunicació: protocol clar entre docents i família que eviti improvisacions.
- Aplicar estratègies de contenció verbal i ambiental: mostrar calma, parlar amb to tranquil, comptar amb un adult referent i disposar d’espais segurs.
- Contenció física com a últim recurs: només quan hi ha perill greu i imminent que posa en perill la seguretat del propi infant o d’un altre membre de la comunitat educativa, aplicada amb la mínima força i durant el mínim temps, de manera proporcional i respectuosa, registrada per escrit i informada a la família.
- Reparació i retorn al grup: Una vegada l’alumne/a retorna a la calma i una vegada aplicades les conseqüències que s’estimi adients es bo planificar el retorn de l’alumne/a al grup aula.
Quan és necessari demanar la intervenció dels serveis d’emergència?
En casos excepcionals, la crisi pot superar els recursos del centre i cal consultar els serveis d’emergències mèdiques (112). La trucada al 112 sempre suposa una demanda de suport als serveis d’emergències, competents per valorar la situació i decidir la intervenció més adient des del punt de vista mèdic. És important diferenciar:
- Urgència: situació greu , però que requereix actuar amb certa calma amb l’objectiu de trobar la millor resposta possible.
- Emergència: situació sobtada i extraordinària amb perill imminent que requereix una resposta immediata.
Exemples de situacions d’emergència:
- Conductes auto-lesives greus.
- Al·lucinacions o ideacions delirants sobtades.
- Agitació motriu intensa i persistent que no remet amb la intervenció i que suposa un risc.
- Agressivitat sobtada i immotivada que suposa un risc.
En aquests casos el centre ha de:
- Trucar al 112, aportant dades de l’alumne/a i mesures ja adoptades.
- Informar la família i demanar la seva presència.
- Preparar la comunicació interna per reduir l’alarma entre companys i famílies.
- Documentar l’incident i planificar el retorn de l’alumne/a amb acollida i suport.
En qualsevol cas, la contenció física no ha de ser mai una pràctica normalitzada, sinó un recurs d’última instància. L’objectiu compartit de tota la comunitat educativa ha de ser avançar cap a la seva utilització zero, promovent estratègies preventives i entorns inclusius que garanteixin la seguretat i el respecte per a tots els alumnes.
Quin treball en xarxa podem dur a terme per atendre a l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta?
L’atenció d’aquests alumnes requereix una mirada compartida i coordinada:
- Col·laboració entre docents, equips directius i EAP per establir estratègies educatives coherents.
- Coordinació amb els serveis de salut i benestar social en el marc del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions.
- Treball conjunt amb les famílies per establir protocols i compartir informació.
- Comunicació amb altres institucions i serveis del territori per donar una resposta global i integrada.
Com podem atendre a les famílies de l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta?
La família és un agent educatiu clau i sovint també viu amb preocupació i desgast les dificultats del seu fill/a. L’escola pot:
- Oferir escolta i acompanyament emocional a les famílies.
- Proporcionar orientacions pràctiques per gestionar situacions de desregulació a casa.
- Compartir protocols i pactar actuacions conjuntes en cas de crisi.
- Reconèixer i posar en valor la col·laboració de la família en el procés educatiu.
- Informar les famílies amb transparència de totes les actuacions i decisions preses en relació amb el seu fill/a.
Quina tasca fa el CRETDIC?
El Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC) és un servei educatiu especialitzat que té com a funció:
- Col·laborar amb els EAP en la identificació i avaluació de les necessitats de l’alumnat.
- Assessorar i formar els equips docents en criteris organitzatius i metodològics per atendre aquests alumnes.
- Donar suport tècnic al Departament d’Educació i altres serveis educatius.
- Analitzar la situació escolar dels alumnes amb dificultats greus de regulació i proposar estratègies d’intervenció i inclusió.
- Cooperar amb les famílies i coordinar-se amb els serveis de salut i benestar social.
Com podem sol·licitar suport per part del CRETDIC?
El centre educatiu, habitualment a través de l’EAP de referència, pot sol·licitar la intervenció del CRETDIC quan detecta un alumne/a amb greus dificultats de regulació de la conducta que requereix suport específic.
El procediment habitual és:
- El centre documenta la situació de l’alumne/a i les mesures ja aplicades.
- L’EAP valora la situació i, si escau, fa la demanda al CRETDIC.
- El CRETDIC intervé conjuntament amb el centre i l’EAP, oferint assessorament, estratègies i suport a l’equip docent i a la família.
En definitiva, el suport del CRETDIC i el treball en xarxa amb tots els agents són clau per garantir l’atenció inclusiva i respectuosa a l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta.
Aquest article vol aportar orientacions i criteris pràctics per avançar cap a una escola inclusiva on l’alumnat amb dificultats de regulació de la conducta pugui aprendre i conviure en un entorn de seguretat, respecte i suport compartit.
Esperem que l’article us sigui útil 😉
Deixa un comentari