En els darrers anys, el model més usual de gestió de conflictes en l’educació, basat en sancions i càstigs, ha mostrat moltes limitacions per resoldre problemàtiques de convivència de manera efectiva. L’Enfocament Restauratiu Relacional i Global (ERRG) ofereix una alternativa més justa i eficient, basada en la reparació del dany, la responsabilitat i la restauració de les relacions.
Aquest article explora com l’ERRG transforma la convivència escolar, passant d’un model punitiu a un model que fomenta la construcció i la cura de les relacions, la comunicació, l’empatia i el compromís per millorar la convivència.
Aquest article ha estat elaborat per la Mònica Albertí i l’Elisenda Gonzàlez de Cultura Restaurativa Relacional SCCL.
En l’article la Mònica i l’Elisenda ens expliquen:
- Què és l’Enfocament Restauratiu Relacional?
- Per què cal un canvi de model en la gestió dels conflictes escolars?
- Quins són els principis fonamentals de l’enfocament Restauratiu Relacional?
- Quins models permeten entendre l’enfocament restauratiu relacional?
- Què són les metodologies i pràctiques restauratives?
- Quins són els elements clau per garantir l’èxit de les pràctiques restauratives?
- Com podem implementar l’Enfocament Restauratiu Relacional al centre educatiu?
- Quins beneficis aporta l’Enfocament Restauratiu Relacional?
- Quines experiències i casos pràctics es coneixen?
Esperem que l’article us sigui útil i que us motivi a aprendre més sobre com implementar l’Enfocament Restauratiu Relacional a l’aula i al centre 😊
Índex
◾️ Què és l’Enfocament Restauratiu Relacional Global?
És un marc per a la gestió de les relacions que es fonamenta en els valors i principis de la justícia restaurativa i la cultura de pau (el respecte, la inclusió, la participació, l’honestedat i la pau positiva).
Aporta processos específics (proactius i responsius) per a la superació de models de gestió relacional fonamentats en el domini-submissió i el control. Es desenvolupa a diferents nivells (construir i mantenir relacions i reparar danys) i impacta en la cultura de l’organització (model, valors i normes) que l’acull. Promou la cura relacional, la superació de totes les violències (culturals, estructurals i directes), la reparació i la cultura de pau (Protocol d’actuació davant qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu, pàg. 84).
L’Enfocament Restauratiu Relacional Global (ERRG) és una manera de gestionar les relacions i els conflictes basada en el diàleg, la responsabilitat i la reparació del dany. Es tracta d’un model relacional i global que promou la construcció, el manteniment i la restauració de les relacions, tant en situacions quotidianes com en situacions de conflicte.
L’ERRG no és només una metodologia per resoldre problemes quan ja han aparegut, sinó que és una cultura de convivència que es fonamenta en valors com la inclusió, el respecte, la participació activa i la justícia social. Aquest enfocament té com a objectiu crear espais segurs i de confiança, on les persones puguin expressar-se, ser escoltades i trobar solucions conjuntes.
En el context educatiu, l’ERRG es treballa a través de pràctiques concretes, com els cercles restauratius, la comunicació no violenta i la mediació escolar, promovent així un clima escolar més positiu, respectuós i cohesionat.
◾️ Per què cal un canvi de model en la gestió dels conflictes escolars?
El model més usual de disciplina escolar s’ha basat durant dècades en sistemes punitius o permissius, que han demostrat ser poc efectius per promoure l’autoregulació emocional i la responsabilitat dels alumnes. Mentre que el càstig pot generar ressentiment i no sempre porta a una reparació real, la permissivitat pot provocar una falta de límits i dificultar la convivència.
L’Enfocament Restauratiu Relacional Global planteja un canvi de paradigma: enlloc de centrar-se en qui ha fet que i com serà castigat, posa el focus en què ha passat, a qui ha afectat i com es pot reparar. Aquest canvi de mirada permet que les persones implicades en un conflicte puguin trobar conjuntament solucions que fomentin la responsabilitat, la comprensió i la reparació del dany. És important ressaltar que qui decideix com millorar la situació són les persones afectades i no un tercer.
Aquest model no només ajuda a resoldre conflictes de manera efectiva, sinó que també prevé futurs conflictes mitjançant la construcció de relacions sòlides i basades en la confiança. Per això, cada cop més escoles estan apostant per aquest enfocament per millorar la convivència i el benestar de tota la comunitat educativa.
◾️ Quins són els principis fonamentals de l’enfocament restauratiu relacional?
L’ERRG està basat en uns principis essencials que guien la gestió positiva dels conflictes i la millora de la convivència dins l’entorn educatiu:
- Inclusió: Tothom té veu i una contribució valuosa dins el procés restauratiu.
- Responsabilitat: Totes les parts implicades han d’assumir la seva responsabilitat en la situació viscuda i en la cerca conjunta de solucions.
- Diàleg i empatia: El diàleg obert i respectuós, així com l’empatia cap a les emocions i necessitats dels altres, són clau per resoldre conflictes.
- Reparació: La prioritat és reparar el dany ocasionat, més que castigar. Es busquen accions concretes per reparar les relacions i restaurar l’equilibri emocional.
- Construcció de comunitat: És fonamental promoure activament les relacions positives per prevenir futurs conflictes i reforçar el sentiment de comunitat.
- Relació: La construcció de relacions i vincles, directament associada a la construcció de comunitat, és un element clau de l’enfocament. Aquest element proactiu de l’enfocament està directament relacionat amb la provenció i la pau positiva.
A més, aquests principis es concreten en quatre accions essencials per a la gestió dels incidents, conegudes com les “R” de la restaurativa:
- Reconeixement: Validar les experiències i emocions de totes les parts implicades.
- Responsabilització: Acceptar activament les conseqüències de les pròpies accions.
- Reparació: Realitzar accions efectives per restaurar el dany causat.
- No-reiteració: Comprometre’s amb canvis per evitar que el conflicte es repeteixi.
◾️ Quins models permeten entendre l’enfocament restauratiu relacional?
La finestra relacional (McCold i Wachtel, 2003 revisada per Vaandering al 2013) és útil per entendre què implica la proposta restaurativa per a la gestió de les relacions, incidents i conflictes, i com es diferencia d’altres estils com el punitu, el permissiu o el negligent.
- Model punitiu: Es basa en càstigs i sancions estrictes i en el fet de decidir per l’altre. Es fonamenta en el model penal punitiu retributiu: a tal falta, tal sanció. L’alumnat obeeix per la por al càstig, no aprèn a responsabiltzar-se de les conseqüències de les seves accions, per tant, no es promou ni la reparació, ni l’empatia ni l’autonomia en la gestió dels propis conflictes.
- Model negligent: No fa res davant dels conflictes, ignorar-los és l’estratègia principal. Això fa que els problemes creixin o no es resolguin mai. Sovint és un estil que mostrem quan estem “cremats” amb alguna situació.
- Model sobreprotector: Sempre intenta protegir i justificar l’alumnat sense demanar-li responsabilitat. És el model on qui es responsabilitza de resoldre és l’adult. No permet que els alumnes creixin emocionalment ni aprenguin a gestionar les seves pròpies accions, promou la dependència enlloc de l’autonomia.
- Model restauratiu: Promou el reconeixement, la responsabilització, la reparació i la no-reiteració a través de processos dialògics estructurats i dirigits per una persona facilitadora en situacions mínimament greus i dues persones en situacions més greus i complicades. A la vegada, els processos informals es poden aprendre i capaciten a tota la comunitat a gestionar els conflictes de manera madura, respectuosa i empàtica i des de l’autonomia i la responsabilització.
La finestra mostra que la gestió restaurativa desenvolupa responsabilitat real, empatia i capacitat d’autoregulació en l’alumnat.
Des del model punitiu, sovint veiem els altres com a objectes que cal controlar (càstigs), ignorar (negligència) o sobreprotegir (sense responsabilitat).
La finestra relacional proposa que, en canvi, veiem els altres com a subjectes dignes de respecte i empatia, amb qui hem de relacionar-nos d’igual a igual. Això implica escoltar-los, entendre les seves emocions i necessitats, i construir junts solucions positives. Des d’aquesta mirada treballem amb la conducta, no des de l’estigmatització de la persona que l’ha comès.
Aquest canvi de perspectiva facilita relacions més sanes, honestes i efectives dins de l’escola.Aquestes eines ens ajuden a comprendre clarament per què l’Enfocament Restauratiu és més efectiu per gestionar els conflictes escolars: perquè es basa en la responsabilitat, el diàleg i el respecte mutu.
◾️ Què són les metodologies i pràctiques restauratives?
L’ERRG es desplega a través de pràctiques proactives i responsives, adaptades segons la necessitat del context escolar.
1. Pràctiques proactives i proventives
Aquestes estratègies busquen crear un entorn positiu abans que apareguin conflictes. Inclouen:
- Cercles proactius de paraula → Espais per compartir històries, emocions, promoure el coneixement mutu, el sentiment de pertinença, crear i reforçar vincles.
- L’objecte de la paraula → Dona veu però no obliga. Permet una comunicació ordenada i respectuosa.
2. Pràctiques responsives per gestionar conflictes
Quan el conflicte ja s’ha produït, les escoles poden utilitzar, ordenat de menys formal a formal:
- Reflexió restaurativa → Permet entendre què ha passat i com evitar situacions similars en el futur.
- Comunicació No violenta (CNV) → Ajuda a gestionar desacords sense violència i des de la responsabilitat pel que sento.
- Escolta activa i converses restauratives → Fomenten l’empatia i la responsabilització.
- Reunions restauratives → Sessions facilitades per una persona o dues, formades en facilitació restaurativa i estructurades que poden ser útils per gestionar incidents amb totes les parts implicades afavorint el reconeixement, la responsabilització i la reparació, si cal.
- Reunions restauratives en cercle: Espais estructurats i fonamentats en les preguntes restauratives que permeten dialogar per gestionar situacions, incidents i conflictes.
◾️ Quins són els elements clau per garantir l’èxit de les pràctiques restauratives responsives?
Per garantir que les pràctiques restauratives responsives siguin efectives i sostenibles, cal tenir en compte alguns elements essencials en la seva aplicació:
- Creació d’un entorn restauratiu: És essencial establir un clima de confiança i seguretat emocional, on tots els participants se sentin còmodes expressant-se i escoltant sense judici.
- Preparació i coneixement del procés: És important que tots els implicats coneguin bé el procés restauratiu abans d’iniciar-lo, incloent-hi entrevistes prèvies per preparar adequadament les trobades conjuntes.
- Actitud i habilitats de facilitació: Les persones facilitadores han de tenir una actitud oberta, empàtica i no jutjadora, i disposar d’habilitats de facilitació com escolta activa, comunicació assertiva i capacitat per gestionar emocions i conflictes.
- Fases del procés formal: Un procés restauratiu formal inclou clarament tres fases essencials: preparació (amb entrevistes individuals prèvies), trobada conjunta (diàleg col·lectiu) i seguiment posterior per assegurar la sostenibilitat dels acords presos.
- Indicadors de viabilitat: Cal assegurar-se que tots els participants mostrin voluntarietat i un desig genuí de reparació, així com reconeixement i responsabilitat davant dels danys ocasionats. Aquests elements són indicadors clau per determinar la viabilitat i l’èxit del procés restauratiu.
A més a més, en general, cal recordar que les pràctiques responsives tenen més sentit i són més efectives en un entorn on es desenvolupa l’enfocament restauratiu relacional global i, per tant, es promou la cultura restaurativa per construir relacions i mantenir-les no només per reparar danys.
Amb aquests elements, l’enfocament restauratiu no només resol conflictes de manera efectiva, sinó que construeix relacions més positives, respectuoses i duradores dins la comunitat educativa.
◾️ Com podem implementar l’Enfocament Restauratiu al centre educatiu?
Perquè l’ERG funcioni de manera efectiva, ha d’integrar-se dins del Projecte de Convivència (PdC) del centre escolar. Segons la Piràmide Restaurativa, l’ERRG ha d’actuar en tres nivells:
- Provenció → Accions per construir relacions i mantenir-les. Fomentar el respecte i el diàleg abans que hi hagi conflictes.
- Intervenció → Estratègies per gestionar conflictes de manera efectiva i respectuosa.
- Organització → Ajustaments estructurals per garantir que l’ERRG formi part de la cultura del centre.
- Disseny del Pla d’Acció
Perquè l’ERG sigui sostenible, cal elaborar un Pla d’Acció dins del PdC que contempli:
- Objectius → Què volem aconseguir amb la implementació de l’ERRG.
- Accions concretes → Activitats i metodologies que es posaran en pràctica.
- Responsables → Qui liderarà cada acció (docents, alumnat, famílies, equip directiu…).
- Temporalització → Quan es duran a terme les accions i com s’avaluaran.
- Indicadors d’èxit → Mesures per avaluar l’impacte i la millora en la convivència escolar.
Val a dir, també, que un canvi com el que es proposa requereix temps, dedicació i formació. Per fer-te una idea de tot al que implica, el Servei Escola i Família va escriure una guia que pot servir d’ajuda, és aquesta:
◾️ Quins beneficis aporta l’Enfocament Restauratiu Relacional?
Els estudis i experiències pràctiques han demostrat que aplicar l’ERRG:
- Redueix la conflictivitat i les expulsions.
- Millora el clima escolar i la seguretat emocional.
- Promou la responsabilitat i l’autoregulació de l’alumnat.
- Enforteix les habilitats socials i comunicatives.
◾️ Quines experiències i casos pràctics es coneixen?
L’aplicació de l’Enfocament Restauratiu Global no és només una teoria; són moltes les escoles catalanes que ja el posen en pràctica amb resultats molt positius. Destaquem alguns exemples concrets:
- Escola Àgora (Barcelona)
A l’Escola Àgora han implantat amb èxit els cercles restauratius, tant proactius com responsius, per fomentar la comunicació, la gestió emocional i la convivència positiva. Aquestes pràctiques han permès als alumnes desenvolupar habilitats socioemocionals i resoldre conflictes de manera efectiva i autònoma.
- Institut Can Periquet (Palau-solità i Plegamans)
Aquest institut ha integrat l’enfocament restauratiu dins del seu Projecte de Convivència, treballant a través de cercles restauratius per gestionar problemes entre l’alumnat i fomentar la participació activa en la comunitat educativa. Gràcies a això, s’ha observat una millora significativa del clima escolar i una reducció clara en la incidència de conflictes.
- Programa d’acompanyament emocional del Consorci d’Educació de Barcelona (Pla de Barris)
Diversos centres educatius de Barcelona han implementat processos restauratius integrats en programes d’acompanyament emocional. Aquestes accions han ajudat alumnes i famílies a expressar i gestionar millor les emocions derivades de conflictes i situacions difícils, millorant notablement la cohesió social i emocional dins la comunitat educativa.Aquestes experiències concretes mostren la viabilitat i els beneficis de l’aplicació pràctica de l’enfocament restauratiu, destacant la seva contribució a una convivència més positiva, inclusiva i respectuosa.
◾️ Conclusió
L’Enfocament Restauratiu Relacional Global (ERRG) representa un canvi de paradigma en la gestió de la convivència escolar, promovent, per una banda, climes amables on tothom se sent bé, reconegut i té veu. I, de l’altra, facilitant estratègies concretes per erradicar violències directes, estructurals i culturals i superar, el càstig i la permissivitat per la reparació i la responsabilitat compartida.
Quan s’aplica de manera informada, contribueix a la millora del clima escolar, promovent la gestió del conflicte de manera pacífica, reduint violències, i fomentant una comunitat educativa més cohesionada i empàtica.
Aquest enfocament no només ofereix eines per gestionar desacords, incidents, conflictes i violències, sinó que transforma les relacions dins dels centres educatius, promovent un clima de confiança i diàleg. La seva implementació afavoreix la participació activa de tots els agents educatius i fa valdre el treball conjunt entre professorat, alumnat i famílies per construir espais de convivència més justos i inclusius.
Adoptar aquest model és coherent amb el fet que l’escola no només ha de transmetre coneixements, sinó també ensenyar a conviure. L’ERRG prepara infants i joves perquè aprenguin a expressar-se i escoltar amb respecte, a assumir responsabilitats i a gestionar situacions complexes amb autonomia i maduresa.
A més de millorar la convivència dins del centre educatiu, aquest model forma persones capaces d’afrontar els reptes socials des d’una mirada respectuosa, cooperativa i compromesa. Educar des de l’ERRG significa educar per a la ciutadania, fomentant valors de justícia, solidaritat i diàleg que transcendeixen l’escola i es traslladen a la societat.L’educació no és només transmetre coneixements, sinó ensenyar a conviure. I l’ERRG ens ofereix les eines per fer-ho de manera efectiva i transformadora.
◾️ Recursos per aprofundir i per formar-te
Consta de 4 manuals per aprofundir en l’ERRG:
– Dossier 1. Canvi de mirada i idees clau
– Dossier 2. Cercles proactius
– Dossier 3. Habilitats de pau
– Dossier 4. Pràctiques responsives
A la pàgina web de cultura restaurativa trobaràs materials, recursos i informació per formar-te.
La revista Àmbits de Psicopedagogia i orientació del mes de maig del 2024 inclou un munt d’articles, des del nostre punt de vista, molt inspiradors, tant pel que fa al desplegament de la restaurativa com per la superació de les violències i la promoció de la cultura de pau.
Llistem els que fan referències al desplegament de l’enfocament restauratiu en l’àmbit educatiu:
– El desplegament de l’enfocament restauratiu global a l’àmbit educatiu a Catalunya: la concreció d’un model propi. Mònica Albertí, Marta Clar i David Sanahuja
L’article explica el desplegament de l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) a l’educació catalana des del 2018-2019, impulsat pel Departament d’Educació per fomentar la convivència positiva i prevenir la violència. Es detallen les seves aplicacions pràctiques, com la formació de professionals, el suport als centres educatius i la creació d’una xarxa de centres restauratius. També s’hi inclou una cronologia del procés i propostes per consolidar aquest model en el sistema educatiu.
– L’ enfocament restauratiu global. Un canvi de mirada és possible. Montserrat Pedrol Llirinós
L’article explica com l’Institut Can Periquet, des del 2017, aplica l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) per promoure la convivència escolar. Aquest model combina prevenció i gestió positiva dels conflictes, anant més enllà de la mediació tradicional mitjançant l’educació emocional i el foment de valors. L’article ressalta els beneficis d’aquest enfocament per millorar la convivència escolar.
– Transformant la convivència escolar. El camí cap a un ambient respectuós i col·laboratiu a l’Àgora. Judith Garcia Pastor i M. Rosa Blasi Sanquirgo
L’article «Transformant la convivència escolar. El camí cap a un ambient respectuós i col·laboratiu a l’Àgora» descriu com l’escola Àgora, situada al barri de la Guineueta, ha implementat l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) per millorar la convivència escolar. Mitjançant l’ús de cercles de diàleg i mesures restauratives, han aconseguit reduir significativament els conflictes, creant un ambient positiu i respectuós. Aquesta metodologia ha transformat la cultura escolar, fomentant la confiança, el respecte i el benestar de tots els membres de la comunitat educativa.
– Intervencions restauratives per a l’abordatge de l’assetjament escolar: Sabadell un model propi. Neus Camacho García, Mireia Núñez Cos, Eugenia García Roldan, Gemma Alonso Botella, Marta Canudas Escalé, Eva Pérez Jaén i Àngela Ramon
L’article presenta el model d’intervenció restaurativa de l’Ajuntament de Sabadell per abordar l’assetjament escolar mitjançant pràctiques restauratives. Aquest enfocament prioritza donar veu a les víctimes, responsabilitzar les persones que han causat el dany i restaurar les relacions dins del grup classe. L’objectiu és millorar el clima escolar, promoure relacions alternatives i reforçar el sentiment de pertinença a la comunitat educativa. L’article també fa referència a metodologies com la comunicació no violenta i altres pràctiques restauratives en l’entorn educatiu.
◾️ Bibliografia bàsica per aprofundir
- Hopkins, B. (2019). Temps de Cercle i Reunions en Cercle. CONVIVÈXIT.
Llibret molt pràctic sobre la metodologia del Temps de Cercle que Belinda Hopkins incorpora en el seu model. Trobareu idees per dissenyar temps de cercle i moltes activitats de mescla i energitzants.
Llibret síntesi del model que proposa Belinda Hopkins editat per l’Institut de Convivència i Èxit Escolar de Balears.
- Pranis, K. (2006). Manual para facilitadores de círculos. CONAMAJ: Costa Rica
La primera part del manual se centra a explicar que són els cercles, la segona és una guia per a les persones facilitadores. Molt interessant per aprofundir en la creació de confiança.
Article específic sobre cercles de diàleg d’en Vicenç Rul·lan en el monogràfic de la Revista Convives sobre pràctiques restauratives, amb exemples de cercles i respostes a les preguntes més freqüents que ens podem fer en el moment d’implementar-los.
Llibret del model de l’Institut Internacional de Pràctiques Restauratives (IIRP) aplicat a l’àmbit escolar. Trobareu informació sobre pràctiques proactives (cercles) i també responsives.
En aquest article Ted Wachtel, fundador de l’International Institute of Restorative Practices (IIRP), es proposa definir el que l’Institut entén per pràctiques restauratives. De manera general i de manera específica per a cada una de les pràctiques. És un article de referència.
- Zehr, H. (2005). El pequeño libro de la justicia restaurativa. Intercourse, PA: Good Books.
Howard Zehr va ser el primer que va definir el paradigma restauratiu, actualment se l’anomena l’avi de la justícia restaurativa. El seu llibre Changing Lenses és considerat un clàssic de l’àmbit. Aquest llibret que recomanem “El pequeño libro de la justicia restaurativa”, ens endinsa en el món de la justícia restaurativa que fonamenta l’enfocament restauratiu en tots els àmbits, també en l’àmbit escolar.
Esperem que l’article us sigui útil i que us motivi a aprendre més sobre com implementar l’Enfocament Restauratiu Relacional a l’aula i al centre 😊
Us convidem a escriure un comentari dient-hi la vostra. Moltes gràcies
Deixa un comentari