Reclamar la importància d’aprendre de manera globalitzada ha estat una constant en la història de l’educació. Decroly, Montessori, Dewey, Freinet, Freire, Stenhouse, Morin entre d’altres han apuntat la importància d’aprendre a partir d’establir relacions (entre matèries, entre el dins i el fora de l’Escola, entre allò escolar i allò social,…) i no de manera compartimentalizada. Propostes com la del currículum integrat també han anat en aquesta direcció.
Però a pesar de la insistència, aquesta proposta no ha impregnat la vida de les aules i dels centres. I quan ho fa és amb plantejaments que no aprofiten el potencial desobedient (Dennis Atkinson) les propostes que ens conviden a afavorir maneres d’aprendre i de relacionar-se amb les diferents capes de la realitat, que desafia camins prefixats i que convida a una obertura a la imaginació pedagògica i a incorporar allò que sabem des de la recerca que contribueix a aprendre amb sentit i no per oblidar.
Per això, al final, les diferents modalitats d’aprenentatge per projectes que avui trobem a les nostres escoles i instituts (quan les trobem) acaben sent una petita modificació en una vida d’escola en la qual tot continua igual.
En aquesta xerrada:
- Ens preguntem per què a pesar de la presència i el reclam històric a favor d’una educació escolar que afavoreix-hi aprendre a partir de pensar i plantejar-se preguntes, establir relacions, desenvolupar maneres d’indagar i investigar i d’intervenir en la ‘vida’ ens trobem amb tantes resistències per portar-ho a les escoles i instituts.
- Pensem sobre la possibilitat de cercar alternatives crítiques a propostes que plantegen fer projectes com a la solució dels problemes actuals de l’educació escolar i reflexionem sobre les propostes d’aprenentatge per projectes que es vinculen a formes de treball que afavoreixen la individualització i la pèrdua de vincles col·lectius.
- Pensem sobre els projectes, no com una manera de fer prefixada i organitzada per passos que segueixen un camí unidireccional, sinó com un espai per introduir modes de pensar i actuar desobedients, en un escenari educatiu marcat, amb molta freqüència, per les urgències i les modes.
Índex
Xerrada
Aquest contingut està restringit a subscriptors.
Per accedir-hi, identifica't o subscriu-te.
Mostra
Ponent
Fernando Hernández
Professor emèrit de la Unitat de Pedagogies Culturals a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. A més del seu treball a la universitat col·labora amb projectes educatius -en escoles i museus- que promoguin i facilitin que tots els estudiants trobin el seu lloc per aprendre. Des de fa temps forma part del grup d’estudi i autoformació ‘La perspectiva educativa dels projectes de treball’. Col·labora amb la Xarxa de Competències Bàsiques. Coautor del llibre “La organización del currículum por proyectos de trabajo”.