L’avaluació, entesa com la valoració que fem en comparar un comportament amb un determinat referent (per exemple social: què hem de fer, com hem de vestir, de parlar, etc.), forma part intrínseca de les nostres vides. D’una forma més o menys conscient, contínuament avaluem i ens avaluen. Té, a més, uns potents efectes retroactius sobre les nostres conductes, decisions i, més important, sobre la manera com ens construïm en tant que persones.
En l’educació formal, l’avaluació és probablement el mecanisme que més influeix en l’aprenentatge dels alumnes i, de manera indirecta, en la manera com desenvolupem la nostra docència (les dades de la recerca així ho demostren). Aquest fet la converteix en una eina de transformació i innovació educativa molt potent. Però si, a més, utilitzem un enfocament meta-avaluatiu, que ens permeti analitzar la validesa i efectes de diferents formes d’avaluació i de comunicar els resultats d’aquestes avaluacions -retroalimentació-, pot tenir conseqüències profundes sobre la nostra identitat tant d’aprenents com d’ensenyants.
Aquestes conseqüències poden suposar inseguretats, estigmes i desconnexió amb l’aprenentatge quan l’avaluació té majoritàriament un sentit sancionador, classificador i punitiu. En l’altre extrem, quan no s’avalua, o s’avalua malament, de forma indulgent, o poc rigorosa, l’aprenentatge (i l’ensenyament) es devalua i s’extingeix amb facilitat.
En aquesta xerrada reflexionem sobre com aconseguir que l’avaluació no es percebi com una sanció, sinó com una eina de millora personal i educativa. Mostrem com un enfocament formatiu, que reconegui l’error com a oportunitat d’aprenentatge i no com a càstig, pot convertir l’error en una oportunitat d’aprenentatge, pot fomentar l’autoregulació, la responsabilitat i la construcció d’una identitat d’aprenent positiva, orientada cap a la superació i el creixement personal.
En aquest sentit, revisem alguns procediments per avaluar processos de construcció de la pròpia identitat com a aprenents (i docents), d’aprenentatge individual i grupal i formes de retroalimentació efectives. També emfatitzem la importància d’adoptar orientacions basades en el “partenariat” on els alumnes adquireixen protagonisme en les decisions sobre la seva avaluació.
La xerrada va adreçada a mestres d’educació infantil, primària i secundària.
Índex
Xerrada
Aquest contingut està restringit a subscriptors.
Per accedir-hi, identifica't o subscriu-te.
Descarrega els PDFs
Aquest contingut està restringit a subscriptors.
Per accedir-hi, identifica't o subscriu-te.
Mostra
Ponent
Carles Monereo Font
Catedràtic de Psicologia de l’Educació al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de la Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix assignatures de grau, postgrau i doctorat. Va fundar l’equip interuniversitari SINTE, especialitzat en estratègies d’ensenyament, aprenentatge i avaluació, reconegut per la Generalitat de Catalunya i actiu en temes com l’autoregulació, l’avaluació de competències i la identitat docent. Autor de més de 200 publicacions, ha dirigit diverses col·leccions editorials i revistes (com “Journal for the Study of Education and Development”) i participa en la formació docent i el debat internacional sobre avaluació formativa i identitat d’aprenent. Col·labora amb universitats i institucions d’arreu. Ha rebut reconeixements com el premi Rosa Sensat (1997) per la seva contribució a la diversitat educativa. Actualment, és president de la “Societat Iberoamericana d’educació dialògica”- SIELOG.
