La neurociència ha fet grans avenços en la comprensió de com aprenem. S’ha descobert que l’aprenentatge no és només un procés de repetició i memòria mecànica, sinó que depèn de la interacció entre diverses àrees del cervell, especialment les responsables de la memòria, les emocions i la motivació. El cervell tendeix a retenir millor allò que és significatiu per a nosaltres, i la neurociència ens ensenya que les experiències associades amb emocions profundes tenen una major probabilitat de ser recordades a llarg termini.
Les emocions juguen un paper central en l’aprenentatge perquè actuen com a catalitzadors que reforcen els processos cognitius. Quan un esdeveniment ens emociona, el cervell ho interpreta com a rellevant, activant els mecanismes de memòria i consolidació. Així, recordem millor allò que ens desperta alguna emoció. Aquesta connexió emocional és crucial per generar motivació i interès en l’alumne, ja que els reforços positius i un entorn emocionalment estimulant permeten un aprenentatge més profund i significatiu.
En aquesta xerrada, veurem com els docents podem utilitzar aquest coneixement per millorar l’eficàcia de l’ensenyament a les aules. Parlarem d’eines pràctiques per crear entorns d’aprenentatge que estimulin les emocions positives, com ara la curiositat i la confiança, i analitzarem com els reforços positius poden ajudar a mantenir els alumnes connectats emocionalment amb el que aprenen. No es tracta de fer de l’educació una festa constant, sinó de trobar formes de fer l’aprenentatge més vivencial, estimulant i significatiu.
La xerrada va adreçada a mestres d’educació infantil, primària i secundària.
Índex
Xerrada
Aquest contingut està restringit a subscriptors.
Per accedir-hi, identifica't o subscriu-te.
Mostra
Ponent
David Bueno
Doctor en biologia i professor a la Universitat de Barcelona. Investiga en la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament. Dirigeix la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st. Ha centrat la seva carrera en la genètica del desenvolupament, la neurociència i la relació amb el comportament humà durant l’aprenentatge. Ha col·laborat com a investigador en universitats internacionals com Oxford, Heidelberg i Nova York. Ha publicat més de 70 articles científics i 25 llibres de divulgació. Ha escrit més de 750 articles en mitjans de comunicació. Ha rebut diversos premis per la seva contribució a la divulgació científica i la neuroeducació, destacant el Premi Europeu de Divulgació Científica i el Premi Magisteri.
